Pla de millora itinerari a i b

View more documents from Angels032.

Elaboració d’un DAFO

DAFO ÉS: l’anàlisi d’un centre educatiu que es fonamenta en la identificació, d’una banda, de les debilitats (D) i les fortaleses (F) que posseeix i, de l’altra, de les amenaces (A) i les oportunitats (O) que pot plantejar l’entorn. Té com a objectiu ajudar en la tria de les estratègies i les tasques més adequades per elaborar un pla de millora.

Variables de l’anàlisi DAFO:

Debilitat o punt feble (D): Factor intern d’un centre educatiu que pot limitar-ne la bona marxa i la capacitat d’actuar o d’aconseguir millorar els resultats.

Respon a preguntes com: Què s’hauria de millorar del centre? ...

Amenaça (A): Factor de l’entorn que pot afectar la bona marxa d’un centre educatiu i la capacitat d’actuar o d’aconseguir millorar els resultats.

Respon a preguntes com: Què hi ha a l’entorn del centre que pot afectar la bona marxa de l’escola, incrementar els riscos o reduir-ne l’èxit? ..

.

Fortalesa o punt fort (F): Factor intern d’un centre educatiu que pot facilitar l’obtenció de bons resultats o esdevenir un avantatge.

Respon a preguntes com: Què es valora del centre? De què estem satisfets del centre?...

Oportunitat (O): Factor de l’entorn que pot representar per a un centre educatiu un avantatge o una possibilitat perquè millori el seu funcionament, els seus resultats o els seus serveis.

Respon a preguntes com: Què hi ha a l’entorn del centre que pot facilitar l’obtenció de bons resultats o esdevenir un avantatge?

DAFO DE CENTRE

OPORTUNITATS

L REUNIONS DE L’EQUIP DE METRES

·         Comissió de coordinació pedagògica (CCP): l’equip directiu (directora del centre i coordinadora de 1r cicle), representants de mestres de cada cicle i una persona e l’EAP, es reuneixen una vegada al mes.. Aquesta comissió representa un espai e reflexió pedagògica on es donen eines i recursos per tal de dur a terme una bona pràctica educativa.

·         Claustre: Una vegada cada mes es reuneixen totes les mestres de l’escola per tal de tractar temes que afecten a tot el centre i/o a una aula en concret (Organitzacions de festes, problemes econòmics, horaris, informacions varies, etc.)

·         Consell escolar: Es convoca una vegada com a mínim cada trimestre i sempre que es consideri oportú. Està format per un grup de pares d’alumnes de l’escola i cadascun d’ells té un càrrec.

L A l’escola hi ha una mestra de l’EAP, AL (Audició i llenguatge), que fa 8 hores setmanals i s’encarrega dels infants que tenen alguna NEE. La seva assistència a l’escola, fa que aquests infants amb NEE vagin evolucionant de la millor manera possible durant el curs.

L Fa pocs anys s’ha fet una rampa que va del primer pis al pati, cosa que ha facilitat molt que els fillets i filletes de primer cicle puguin anar al pati de manera més autònoma, ja que anteriorment ho havien de fer per una escala que era una mica perillosa. A més també facilita l’accés a les aules a aquells pares que porten el seu fill amb cotxet.

L L’escola consta de dues plantes; a la planta baixa hi ha els fillets i filletes de 2n cicle, i a la primera planta hi ha els de primer cicle. Això fa que s’estableixi un ordre i que els infants es puguin relacionar amb els altres infants del seu mateix cicle.

L Totes les aules de primer cicle es comuniquen amb una terrasseta compartida amb una altra aula, fet que facilita la relació amb altre infants de la seva mateixa edat, o d’una altra, depenent de la distribució de les aules.

L Totes les aules, tant de primer com de segon cicle, disposen d’un bany, cosa que facilita l’autonomia els infants ja que hi poden anar sols i no han de sortir de l’aula.

L L’escola està situada a una gran plaça, on hi viuen moltes famílies i s’hi troben moltes infraestructures que enriqueixen el seu voltant: hi ha un parc infantil, un supermercat, un forn, una església, etc. Aquest fet fa que l’entorn de l’escola sigui actiu alhora que es crea una mena de nucli familiar després de l’horari escolar que potencia la socialització i la relació entre els diferents col·lectius de l’escola. A més també potencia la realització de diferents activitats a aquesta plaça: el dia de l’arribada del patge reial, el dia dels pastorets, el dia de la Pau, carnaval, etc.

L L’escola disposa d’un hort escolar, i això facilita la relació entre els infants de primer cicle i de segon cicle, ja que quan ve un pare/mare/avi a sembrar o collir les fruites i verdures, s’ajunten tots els fillets i filletes de l’escola per veure-ho i gaudir d’aquest espai.

L L’escola disposa d’una sala d’usos múltiples on es fan diverses activitats com: música, tallers, visionament de vídeos i/o  pel·lícules, construccions, reunions de pares, reunions de mestres, etc.

FORTALESES

L En general a aquesta escola els alumnes surten amb uns bons resultats     d’aprenentatge.

L El grau de motivació dels infants, és en general molt be, ja que mostren interès i curiositat per totes les activitats que es realitzen.

L El grau d’autonomia dels infants d’aquesta escola és bastant elevat, ja que durant tot el curs,i en totes les activitats que es proposen, s’intenta desenvolupar aquesta capacitat.

L Es treballa l’expressió oral durant totes les activitats i rutines que es fan al llarg de la jornada.

L Traspàs eficient de la informació de la comunitat educativa

L Relació entre les persones del centre

L Traspàs eficient de la informació del primer cicle al segon. Hi ha una bona coordinació entre aquests dos cicles i una bona implicació de les mestres.

L Elaboració d’adaptacions curriculars

L Avaluació periòdica dels plans i projectes

L Aplicació de criteris pedagògics en l’assignació de la docència.

L Tutoria individualitzada: orientació

DAFO D’AULA

OPORTUNITATS

L L’organització de l’aula per racons afavoreix

L L’aula té molta llum natural, ja que disposa de moltes finestres, i es comunica amb una terrassa; la qual cosa produeix un ambient càlid i acollidor tant pels infants com per la mestra.

L Materials reciclats: A l’aula s’aprofiten qualsevol tipus de material per fer activitats. Per exemple: els pots de iogurt s’aprofiten per posar-hi pintures, les tapadores dels iogurts per fer manualitats, els taps s’aprofiten per posar al material de joc heurístic, etc.

L L’aula es comunica amb una terrassa, que a la vegada hi tenen accés els infants de la classe d’un any; la qual cosa potencia la socialització amb altres infants.

L El fet que a l’aula es disposi d’una mestra de suport que ve unes certes hores setmanals, afavoreix a la mestra i als infants, ja que es poden dur a terme més activitats en petit grup i la mestra pot establir relacions més properes i individualitzades entre mestra i infant.

L L’aula disposa d’un bany, on hi ha un vàter, orinals i una pica. Això potencia l’autonomia dels infants, ja que alguns poden començar a anar al banys sols i es poden rentar les mans de manera autònoma.

L L’escola disposa de dues dones de neteja que diàriament netegen totes les classes, per tant l’aula es manté neta i ordenada. Quant a higiene també podem fer referència a la higiene personal del infants, que en tot moment es dur a terme, ja que abans de berenar sempre es fan net les mans i quant tornen del pati també; a més abans que els infants se’n vagin a casa, se’ls tornen fer net les mans i la cara per tal que se’n vagin nets.

FORTALESES

L En tot moment la mestra intenta potenciar l’autonomia durant tota la jornada, tant en les activitats proposades com en les rutines.

L La mestra té en compte que cada infant segueix un ritme diferent a l’hora de fer una activitat, i per tant el respecte donant-li el temps que necessita per fer aquesta activitat.

L Durant tota la jornada la mestra intenta potenciar l’expressió oral: en l’assemblea (bon dia), durant el berenar, a l’hora del pati, en el moment que es fan les activitats, etc. Intenta que els infants parlin, li contin coses, per tal que desenvolupin la seva parla.  

L Durant la jornada, es van desenvolupant diferents rutines, que es repeteixen a diari. Aquestes rutines ajuden als infants a organitzar-se i a situar-se dins l’aula, així com també els ajuda a desenvolupar la seva autonomia, ja que els crea confiança.

L Definició de normes clares

L La mestra estableix una bona relació afectiva amb els infants, i això fa que els infants es sentin segurs i de cada vegada agafin més confiança.

L S’intenta sempre anticipar les situacions per tal que els infants es puguin situar i sàpiguen el que s’ha de fer després.

L Participació dels infants en qualsevol activitat o situació

L Aprenentatge significatiu

L Flexibilitat davant qualsevol situació

L Aplicació de criteris pedagògics

L Es té en compte què, com i quan avaluar

L S’avalua el procés, no només el resultat

L Acollida del nou professorat i alumnat

L Participació de les famílies

L Traspàs eficient d‘informació a la família sobre l’evolució del seu fill/a.

Itinerari B 26 d'Abril

Feis una recerca en xarxa de Plans de Millora de l'etapa 0-3; penjau l'enllaç al blog amb una petita ressenya.

PROJECTE DE MILLORA: EL TRASPÀS DE L’ETAPA  0-3 A 3-6 ANYS

Aquest projecte es va fer per aconseguir una major fluïdesa a l’hora de canviar e lloc d’assistència de l’escoleta a l’escola infantil. Es tracta de donar pautes, idees o suggeriments per facilitar questa etapa d’adaptació, de canvi, de novetats sense que hi hagi neguit, inseguretat, etc. per part dels fillets i filletes i per part de les famílies.

El que pretén  és destacar la importància del període d’adaptació. Aquest comença a l’escoleta i es un fet important per totes les persones que hi estan implicades: infants, pares i mestres. Per a pares i infants suposa desprendre’s de persones i espais coneguts per conèixer-ne de nous i això crea una certa inseguretat. Si aquest aspecte es treballa d’una forma adequada facilitarem que, després, quan el nen o la nena tingui que tornar a adaptar-se a l’escola infantil no li suposi cap neguit ja que recordarà l’etapa d’adaptació com una etapa satisfactòria sense cap mal record.

En aquest moment de traspàs de l’escoleta a l’escola infantil és important tenir present les necessitats físiques, afectives, intel·lectuals i socials dels nens i nenes. Es important oferir un ambient càlid i segur on poden afrontar el coneixement gradual del medi i adquirir els mitjans que els permeten d’accedir-hi. També ha de satisfer el desig de conèixer i descobrir, ja que els alumnes tenen una gran curiositat i interès per conèixer tot el que els envolta.

En aquest moment de canvi, també, s’ha d’acceptar i respectar cada nen que arriba amb unes experiències, uns desitjos i unes capacitats pròpies i diferents de les dels altres companys, i aprofitar-los per l’enriquiment de tots.


Podeu trobar el projecte complet a: 

http://www.slideshare.net/MariaSirah/projecte-de-millora

BONES PRÀCTIQUES 0-3

Visita el llistat d’experiències 0-3 que hi ha a continuació i descriu les 3 que més t’agraden i argumenta perquè.

LA FESTA DE LA TARDOR

Aquesta activitat m’ha agradat molt ja que s’utilitzen materials naturals que tenen a veure amb la tardor: Castanyes, fulles, nous, magranes, glans, avellanes, moniatos, pinyes, carbasses, taronges, pomes, raïm, figues, panses, pinyons, panotxes, etc.
Els infants utilitzen aquests materials experimentant, manipulant, investigant, descobrint, jugant, mossegant, ordenant, tastant, olorant, classificant, etc.

Tot això són activitats d’exploració i experimentació que són molt importants en aquestes edats, ja que la seva manera d’aprendre és aquesta, explorant i experimentant, i què millor que fer-ho amb materials naturals?

A més penso que és una activitat novadosa, i encara que necessiti de molta constància i paciència, després se’n treuen bons fruits.

LA LLUM

Aquesta és una de les tres activitats proposades que més m’ha agradat, ja que penso que treballar amb la llum és una cosa que encara es fa poc a les escoletes i en canvi, d’això se’n pot treure molt suc.

Com bé es diu a la pàgina que ho explica, en el nostre entorn està pe de fonts de lluminositat, tant de llum natural com artificial. Per tant, donar un tractament pedagògic de la llum als infants vol dir permetre’ls que impregnin la seva retina amb les possibilitats lúdiques que ofereix la llum: reflexes, descomposicions, projeccions, transparències, ombres, etc.

A més penso que treballar la llum amb infants és una manera d’obrir-los una altra porta al món real, a través del qual poden utilitzar la seva imaginació i creativitat a l’hora de jugar amb la llum.

MÒBILS I MURALS AMB MATERIALS A L’ABAST

Per acabar, he triat aquesta activitat que encara que no sigui novadosa, penso que es podria treballar molt més a segons quines escoletes.

A vegades pensem que amb materials reciclats o amb objectes naturals no podem fer massa coses,i que del contrari, per fer coses polides s’han de comprar materials com: cartolines, fols, pintures, etc. Però el que sí que és cert és que amb aquests materials naturals i/o reciclats podem fer grans obres d’art!

Així doncs, penso que seria interessant potenciar i animar a les escoletes que mai ho han duit a terme, a poder fer diferents manualitats i/o activitats amb aquest tipus de material. És a més, una manera de conscienciar als infants de l’educació ambiental.

CONCEPTE D’INFANT

Al llarg de les assignatures realitzades fins ara, heu parlat en diferents ocasions sobre l’infant.

Ara, es tracta de què defineixis què és per a tu un infant i com l’entens.

Cal que posis aquesta definició al teu blog.

Al llarg d’aquests tres anys de carrera, a gairebé totes les assignatures s’ha parlat del concepte d’infant. La meva definició d’infant l’aniré creant amb diferents adjectius.

Per jo l’infant és aquell que experimenta, aquell que juga, aquell que viu el que està fent amb intensitat; l’infant és el protagonista dels seus propis coneixements; que segueix el seu propi ritme, és un infant creatiu, actiu. L’infant quan arriba a l’escola, no ve amb la seva motxileta buida, és a dir, cadascun té un bagatge personal, una vida ja muntada, i per tant que s’ha de tenir en compte i l’hem d’ajudar a omplir-la de nous coneixements, experiències i vivències. L’infant és una persona plena de sentiments i emocions, per petit que sigui.

La imatge d’infant pot canviar depenent de les ideologies i de les creences de cada persona; per tant es pot dir que és una cosa una mica cultural.

Hi ha molts autors que parlen de l’infant, però en especial n’hi ha dos que m’han marcat durant aquests anys de carrera quant a la imatge d’infant. Un és Loris Malaguzzi i l’altre és Francesco Tonucci (Frato).

Per Malaguzzi l’infant és interacció contínua amb el món de les persones i les coses; cerca un sentit relacional al que fa, donant-li significat. El fillet és portador de teories, competències, preguntes i és un actiu protagonista dels sues propis processos de creixement. Per tant, l’infant és:

-          Protagonista i constructor juntament amb el mestre del sentit de la seva pròpia vida.

-          Subjecte polític i social, amb una imatge d’infant fort, ric, potent i competent, no excloent les seves necessitats, sinó ressaltant els seus recursos i drets.

-          Portador de valors i drets, valors com solidaritat, desig, somni, oportunisme.

-          El que cada dia posa davant nosaltres aquesta responsabilitat, la de ser únic, femení o masculí, la seva essència i el seu sentit d’humanitat.

Frato es basa en que l’escola ha de tenir en compte les experiències viscudes dels alumnes en la seva vida quotidiana i utilitzar-les a l’aula. Una altra base és la utilització d’aquestes experiències per elaborar investigacions i donar una resposta que serà apresa mitjançant la pràctica. Tonucci descriu molt bé els infants a través d’uns dibuixos.

Frato dóna molta importància a ESCOLTAR als infants, fer-los partíceps de les decisions que s’hagin de prendre, demanar-los la seva opinió i tenir-la en compte a l’hora de prendre una decisió. 

UNA JORNADA A L’ESCOLETA

Descriu el record que tens sobre com ocorre una jornada a una escola d’infantil (a ser possible relacionat amb una aula 0-3).

Faré la descripció d’una jornada a una aula de 2 anys, ja que és la darrera edat amb la que he fet feina, i per tant ho tinc més recent. La descripció la faré de la meva aula, tenint en compte però, que a altres escoletes hi ha coses que canvien.

A l’escola on treballava l’horari era de 8’45h a 13.15h. Les arribades eren de 8’45h a 9’30h; durant aquest temps es feien diferents activitats com per exemple: construccions, jugar a la cuineta, mirar contes, etc. Quan ja hi havia tots els infants, a les 9.30h, començàvem a berenar tots junts. Així com anaven acabant de berenar, podien anar a jugar on volguéssin. Després de berenar fèiem l’assamblea (Bon dia). A l’assamblea cantavem una cançó de bon dia, repassàvem qui havia vingut a classe i qui no, miràvem el temps que feia aquell dia, i la mestra explicava el que faríem durant el dia. Després de l’assamblea, aprofitavem per demanar als infans que no duen bolquer si volien anar a fer pixu/caca; i també miràvem si alguns dels que portaven bolquer havien fet caca o no.

Després d’això baixàvem al pati uns 45 minuts. Devers les 10’45 – 11h pujàvem a la classe. Els fillets es feien nét les mans sols, o amb ajuda, per després anar a menjar fruita, ja que cada dia, després del pati, es menja fruita que porten ells de casa. Després de la fruita es fan jocs per racons, o és el moment de fer les activitats programades, si n’hi ha.

Després de les activitats programades i/o el joc per racons, es sol fer joc lliure fins que els pares venen a buscar els infants. Durant tot aquest temps s’ha d’anar recordant als infants que no porten bolquer si volen anar a fer pixu/caca, i controlar que els que porten bolquer i canviar-los si és necessari.

Aquesta és la descripció d’una jornada a una aula de 2 anys.

A més, reflexiona sobre les preguntes següents:

   1. Què fan els infants en un dia típic?

Depenent de l'edat que tinguin elsi nfants es fan un tipus d'activitats o uns altres. El que sí és comú per totes les edats són les rutines, ja que aquestes ajuden als infants a sentir-se segurs amb allò que es fa i a anar agafant confiança i autonomia. 

En un dia típic els infants segueixen diferents rituals i rutines. La primera rutina és la de les arribades, i que és molt important per enfortir els llaços entre la mestra i la família. Després es fa el berenar, normalment tots junts, encara que hi ha escoletes que opten per fer-ho en petit grup, cosa que permet atendre d'una manera més individual als infants. Després del berenar es sol fer l'assamblea o el "bon dia", i es canten cançons, es recorda que ha vingut a l'escola i qui no, quin temps fa, etc. Sempre tenint en compte l'edat de cada infant. 

Després de l'assamblea es davalla al pati, on hi estan gairebé una hora. El pati és un lloc que agrada molt als infants, ja que el permet estar en contacte amb la natura (arbres, plantes, insectes); permet el joc en gran grup així com també la interacció i socialització amb infants d'edats diferents. 

Després del pati es puja a l'aula i sol ser el moment per fer una activitat programada, ja sigui contar un conte, fer experimentació, fer algun taller, etc. Per aquests tipus d'activitat, i en tot moment, s'ha de tenir en compte el ritme de cada infant i no caura en la trampa de pensar que tots poden fer el mateix al mateix moment; hem de respectar les seves preferències i el ritme de cadascun d'ells. 

Finalment és el moment de la sortida, un moment també molt important per establir llaços entre la mestra i la família, i comentar tot el que s'ha fet durant la jornada.

2. Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?

Ho decideix el cicle de 0-3 anys. Es fan reunions abans de començar les classes (Finals d’Agost, principis de Setembre) i es fa la programació. La metodologia que s’ha d’emprar es decideix a nivell d’escola.

   3. Quines estructures, pràctiques o comportaments de les mestres ajuden als infants a aprendre?

Per tal que els infants puguin aprendre, i aquest aprenentatge sigui significatiu, la mestra ha de tenir una actitud d’ajuda, d’acompanyar i de guiar als infants, respectant sempre el ritme d’aprenentatge de cadascun d’ells, i si és necessari ha de fer una atenció individualitzada al que ho necessiti.

   4. Com estan organitzades les aules, les runites, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan  sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?

Les aules normalment estan organitzades per edats: nadons, 1 any i 2 anys, encara que depenent de l’escoleta la distrbució de les aules pot canviar.

Les rutines són les mateixes per totes les escoletes, encara que unes escoles donen més importància a unes, i d’altres a altres. Les rutines són: entrades/sortides, berenar, anar al bany/canviar bolquer, assamblea (bon dia), recollida del material, etc.

Els espais solen estar organitzats per racons encara que també depen de l’escola a que ens referim.

Els horaris varien molt depenent de l’escola, ja que cada escola ho ajusta a les seves necessitats sempre que sigui possible.

Les rutines i els espais els organitza la mestra que ha d’estar a aquella aula, i ho fa a la seva manera, així com a ella li agrada i li va bé. De totes maneres, sempre ha de seguir la metodologia que marca l’escoleta en qüestió.

Quan dins la jornada sorgeix un problema o un entrebanc, es soluciona d’una manera o d’una altra depenent de la seva gravetat. És a dir, si és un petit incident ocurregut dins la nostra aula, el soluciona la mateixa mestra, o fins i tot demana ajuda a la +1 del centre o a una altra mestra si és necessari.

Si l’entrebanc és més greu, ja s’ha de comunicar a la directora i intentar solucionar-ho entre tots i de la millor manera possible.

   5. Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?

Normalment, encara que sempre hi ha excepcions els infants d’un any no solen interactuar gaire entre ells, ja que a aquesta edat el joc sol ser més indiviualitzat. A dos anys, però, ja començen a interactuar entre ells, a jugar junts, a parlar i acompartir el joc en petit grup.

Jugant junts, barallant-se, discutint, parlant, i amb el simple fet d’interactuar entre ells, és una manera d’ajudar a l’altre a aprendre, encara que es faci de manera inconscient.

   6. Com interactuen amb el mestre/a?

Cada infant té un bagatge personal, i per tant la manera com es relacioni amb la mestra tindrà molt a veure amb aquest bagatge. No hi ha cap infant que es relacioni de la mateixa manera amb la mestra.

Uns són molt oberts, i des d’un principi  tenen una molt bona relació amb la mestra i no tenen cap problema en demanar-li ajuda amb el que necessiti; d’altres es mostren una mica distants al principi, etc. L'actitud de la mestra es molt important quant a la interacció amb els infants, ja que de la seva actitud dependrà que les relacions amb els infants es vagin enfortint, o del contrari, no es produeixin. 

   7. Com s’interectua amb les famílies?

Cada escoleta té una manera diferent d’interactuar amb les famíliles, encara que tote tenen el mateix objectiu: fomentar la participació de les famílies perquè l’escola esdevengui una comunitat, una escola per tothom. Normalment les famíliles entren a l’escola per fer tallers, contar contes, etc.

La participació de les famílies és fonamental i diu molt de cada escoleta, ja que no totes fan participar a les famílies de la mateixa manera. El fet que participin és molt enriquidor tant per ells, com per l’escola, i per suposat també pels fillets.

8. L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?

En principi totes les escoletes han de tenir redactat un pla d’acollida pels infants. El Pla d’acollida són un conjunt d’actuacions a tenir en compte per tal de facilitat l’adaptació dels infants nouvinguts. Es tracta que l’infant nou s’integri a l’escola, a la nova mestra i als nous companys; el pla d’acollida també té com a objectiu tenir a la família nouvinguda ben informada de tot el que es fa a l’escola, com es fa, per tal que també s’integrin a l’escoleta.

També existeix un pla d’acollida pels mestres, que moltes vegades està inclòs al mateix document que el pla d’acollida per l’alumnat. L’objectiu d’aquest pla d’acollida  és donar informació als mestres que s’incorporen per primera vegada, a l’escoleta,  dels aspectes d’identitat, organitzatius i  metodològics més significatius per tal  facilitar una ràpida integració.

PRIMERES IMPRESSIONS A LA MOTXILLA

PRIMERES IMPRESSIONS A LA MOTXILLA

OBJECTIUS	Fer emergir creences i contrastar-les Fer-se conscient dels diferents rols d’un mestre i la necessitat de formar-se en tots ells.
CONTINGUTS	El paper del professorat 2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.
AGRUPAMENT	Individual
LLIURAMENT	23 de febrer

QUIN TIPUS DE MESTRE VULL SER?

A partir d’una pluja d’idees, recull els trets que identifiquen un mestre ideal per a tu.

Per jo un mestre ideal és un mestre:

-       Que sapi escoltar els infants

-       Que respecti el ritme de cadascun d’ells

-       Que potencii l’autonomia dels infants

-       Que els proporcioni seguretat

-       Que els ajudi i els guiï en tot el que necessitin

-       Que crea un vincle afectiu amb cadascun dels infants

-       Que és capaç d’acceptar els seus errors i rectificar-los

-       Que avalua el procés, no només el resultat

-       Que té en compte les capacitats de cadascun dels infants i els ajuda a desenvolupar-les

-       Que interactua amb les famílies i els transmet la informació de manera correcta

-       Que accepta crítiques

-       Que disfruta fent la seva feina

-       Que sap treballar en equip

-       Que fa que els infants aprenguin a través de la seva experiència

-       ...

En resum, per jo un mestre és aquella persona que ES SENT GRAN, APRENENT DELS MÉS PETITS!!

Aquesta frase, és una frase que he extret d’un power point que em vàren enviar fa molt temps i que m’agradaria compartir amb vosaltres, ja que fa referència als mestres d’educació infantil.

És diferent el perfil d’un mestre de l’etapa 0-3 que d’un de l’etapa 3-6? En què és diferent? En què és semblant? Identifica els trets característics de cada un d’ells, en cas que sigui diferent.

Jo penso que tant un metre de 0-3 com un de 3-6 han de tenir exactament les mateixes característiques, ja que al cap i a la fi, encara que treballin amb infants d’edats diferents, no deixen de ser infants, i elles no deixen de ser mestres. De totes maneres penso que en realitat en alguns aspectes no és així, ja que hi ha algunes coses que canvien, encara que n’hi ha d’altres que es mantenen.

Penso que tant els mestres de primer cicle com els de segon cicle, tenen en compte el ritme de cada infant, intenten potenciar la seva autonomia, els atenen de manera individualitzada si é necessari; són capaces d’escoltar als infants i fer-los participar de les activitats, etc.

Però la diferència més gran que i trobo entre les mestres de 0-3 i les de 3-6 és la e la relació amb les famílies. Penso que a primer cicle es cuida molt aquesta relació i es fan moltes coses per alimentar-la; en canvi a segon cicle, això ja no és igual. Moltes vegades a l’hora de les entrades, els infants de segon cicle queden a l’entrada de l’escola amb una mestra que no és la seva tutora, i quan ja hi són tots se’n van cap a l’aula; això impossibilita una relació directa entre els pares i mares amb la mestra, i per tant penso que és un punt que s’haurien de repensar moltes escoles.

A primer cicle els pares entren a les aules i poden veure tot el que es va fent durant el curs i tot el que hi tenim dins l’aula. El fet de que a segon cicle no deixin els infants dins l’aula, sinó que a la majoria de les escoles ho facin a l’entrada, no deixa que els pares puguin veure la classe del seu fill, i per tant queden una mica més distanciats. Penso que és un punt a millorar.  

Quin tipus de mestre hi havia a l’aula on vas realitzar les teves pràctiques de Cicle Formatiu? Semblances i diferències entre el perfil de mestre ideal que has definit i el que vas veure

La meva tutora de pràctiques em va agradar moltíssim i vaig aprendre molt d’ella, ja que fa anys que treballa com a educadora i té molta experiència. Es nota que fa la seva feina per vocació, sempre es mostra atenta amb els infants, els escolta, els proporciona seguretat, fa que siguin de cada vegada més autònoms i és molt propera a ells. Sempre està motivada amb la seva feina i es nota que disfruta de fer-la; la seva relació amb les famílies sempre la vaig veure molt positiva, ja que sap transmetre tota la informació necessària sense ferir els sentiments de ningú.

Entre el perfil de mestre ideal que he definit abans, i el de la meva tutora de pràctiques tot són semblances, no hi ha diferències, ja que per jo ella va ser una mestra de la que vaig seguir i segueixo l’exemple.

És una mestra que sap escoltar els infants i els proporciona seguretat; respecta el ritme de cadascun d’ells i potencia al màxim la seva autonomia sempre ajudant-los i guiant-los en tot el que necessiten. Amb ella els infants tenen molta facilitat per crear un vincle afectiu, ja que és molt atenta, molt dolça. Sempre té en compte les capacitats de cada infant i els ajuda a desenvolupar-les; té facilitat per transmetre a les famílies la informació necessària i de manera correcte. A més sempre està oberta a noves propostes, accepta crítiques i sap treballar en equip.

Quin tipus de mestre vols ser?

Quan vaig acabar les pràctiques, el primer que li vaig dir a la meva tutora de pràctiques va ser: Quan faixi feina, vull arribar a ser una mestra com tu!

Sincerament, m’encantaria poder ser un mestra com va ser ella, seguir els seus passos i el seu exemple. Crec que si faig això seré una molt bona mestra.

Per tant m’agradaria ser una mestra que disfruta de la seva feina, i transmet aquest sentiment als infants i les famílies, i fins i tot a les demés companyes de feina. Una mestra que escolta als infants i que estableix un vincle tant fort amb ells que quan s’acaba el curs fa que et caiguin aquelles llàgrimes; una mestra empàtica, que sàpiga treballar en equip, que sempre tingui en compte que els infants són els protagonistes de l’aprenentatge i que per aprendre han d’experimentar, tocar, jugar, mirar, equivocar-se, etc. També m’agradaria ser una mestra oberta a totes les propostes que se’m puguin fer, i amb moltes idees per tal de desenvolupar activitats innovadores i engrescadores pels infants.  

EM VULL FER GRAN TREBALLANT AMB ELS MÉS PETITS!

Ha evolucionat aquest concepte des del primer curs dels estudis de mestre? Com?

Jo penso que el concepte que tenia abans de començar els estudis i ara, sí que ha evolucionat, i molt! Durant aquests 3 anys de carrera he après moltes coses, algunes ja les sabia i d’altres les he apreses de bell nou. El fet d’anar aprenent coses noves al llarg de la nostra vida ens fa més grans i ens ajuda a evolucionar com a persones, en aquest cas com a mestres. Per això penso que una mestra mai ha de deixar de formar-se, perquè dins aquest món, sempre ens hi quedarà alguna cosa per descobrir!

OBJECTIUS	1. Afavorir la reflexió personal respecte al propi perfil professional. 2. Autoavaluar concepcions i actituds per reafirmar interessos i motivacions professionals, tot identificant les competències adquirides i les que necessiten d’una millora.
CONTINGUTS	1. El paper del professorat 2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.
AGRUPAMENT	Individual
LLIURAMENT	23 de febrer

VALORACIÓ DE LES MEVES COMPETÈNCIES

En la professió docent és molt important la creació d’hàbits de treball sobre un mateix, hàbits que s’inicien amb l’autobservació i descoberta d’un mateix. Després de prendre’t algun temps per reflexionar, escriu dos comportaments, actitud o idees que valores positivament i dos que valores negativament de la teva manera de fer en relació a:

Organitzar situacions d’aprenentatge

Positiu:

-       Soc una persona organitzada, i això facilita el poder organitzar situacions d’aprenentatge

-       M’agrada organitzar situacions d’aprenentatge innovadores

Negatiu/a millorar:

-       A vegades em costa organitzar situacions d’aprenentatge quan el temps per fer-ho és reduït

Gestionar la progressió dels aprenentatges

Positiu:

-       Dur a terme diferents tècniques d’observació per tal que aquesta progressió dels aprenentatges sigui més efectiva.

Negatiu/a millorar:

-       A vegades em costa una mica ser objectiva en les observacions

Elaborar dispositius de diferenciació

Positiu:

-       Fer front a la heterogeneïtat en el mateix grup classe

-       Desenvolupar la cooperació entre alumnes i certes formes simples d’ensenyança mútua.

Negatiu/a millorar:

-       Treballar amb alumnes amb grans dificultats

Implicar als alumnes en els seus aprenentatges

Positiu:

-       Fomentar el desig d’aprendre i negociar amb ells diversos tipus de regles i acords.

Negatiu/a millorar:

-       Instruir i fer funcionar un consell d’alumnes

-       Afavorir la definició d’un projecte personal de l’alumne

Treball en equip

Positiu:

-       Elaborar un projecte d’equip

-       Aportar idees, donar la meva opinió, sempre per millorar la feina

Negatiu/a millorar:

-       El fet de dirigir una reunió o impulsar un grup de treball sé que és una de les coses que hauré de millorar, ja que a vegades em poso nerviosa quan parlo en públic.

Participar en la gestió de l’escola

Positiu:

-       Organitzar i fer evolucionar, en el mateix centre, la participació dels alumnes.

Negatiu/a millorar:

-       Administrar els recursos del centre

-       Coordinar, fomentar una escola amb tots els components

Informar i implicar als pares

Positiu:

-       Implicar als pares en la valorització de la construcció dels coneixements

-       La meva actitud oberta cap als pares intentant sempre cobrir les seves necessitats i fer que estiguin contents amb la meva feina

Negatiu/a millorar:

-       Anar agafant de cada vegada més confiança durant les reunions de pares, ja que és una de les coses que més nerviosa em fa estar, encara que a poc a poc em vaig superant. És i ha estat un repte per jo.

Emprar les tecnologies de la informació

Positiu:

-       Domino bastant bé les noves tecnologies i per tant no tenc problemes a l’hora d’utilitzar els programes d’edició de textos, utilitzar els instruments multimedia en l’ensenyança, etc.

Negatiu/a millorar:

-       Encara que dominin les noves tecnologies, penso que sempre es poden aprendre coses noves, i per tant no hem d’estar tancats a nous aprenentatges per molt que les sapiguem utilitzar.

Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió

Positiu:

-       Penso que en aquesta professió ens poden sorgir molts problemes i dilemes ètics, però em sento capacitada per lluitar contra els prejudicis i les discriminacions sexuals, ètniques i socials, així com també de desenvolupar el sentit de la responsabilitat, la solidaritat i el sentiment de justícia.

Negatiu/a millorar:

-       Penso que hauria d’aprofundir més en analitzar la relació pedagògica, l’autoritat, la comunicació a classe, etc.

Organitzar la pròpia formació continua

Positiu:

-       Saber explicitar les pròpies pràctiques

-       Implicar-me en les feines a nivell general de l’ensenyança o del sistema educatiu.

-       Acceptar i participar en la formació dels companys/es

Negatiu/a millorar:

-       Establir un control de competències i un programa personal de formació contínua propis

-       Negociar un projecte de formació comú amb els companys/es