Pla de millora itinerari a i b

View more documents from Angels032.

Elaboració d’un DAFO

DAFO ÉS: l’anàlisi d’un centre educatiu que es fonamenta en la identificació, d’una banda, de les debilitats (D) i les fortaleses (F) que posseeix i, de l’altra, de les amenaces (A) i les oportunitats (O) que pot plantejar l’entorn. Té com a objectiu ajudar en la tria de les estratègies i les tasques més adequades per elaborar un pla de millora.

Variables de l’anàlisi DAFO:

Debilitat o punt feble (D): Factor intern d’un centre educatiu que pot limitar-ne la bona marxa i la capacitat d’actuar o d’aconseguir millorar els resultats.

Respon a preguntes com: Què s’hauria de millorar del centre? ...

Amenaça (A): Factor de l’entorn que pot afectar la bona marxa d’un centre educatiu i la capacitat d’actuar o d’aconseguir millorar els resultats.

Respon a preguntes com: Què hi ha a l’entorn del centre que pot afectar la bona marxa de l’escola, incrementar els riscos o reduir-ne l’èxit? ..

.

Fortalesa o punt fort (F): Factor intern d’un centre educatiu que pot facilitar l’obtenció de bons resultats o esdevenir un avantatge.

Respon a preguntes com: Què es valora del centre? De què estem satisfets del centre?...

Oportunitat (O): Factor de l’entorn que pot representar per a un centre educatiu un avantatge o una possibilitat perquè millori el seu funcionament, els seus resultats o els seus serveis.

Respon a preguntes com: Què hi ha a l’entorn del centre que pot facilitar l’obtenció de bons resultats o esdevenir un avantatge?

DAFO DE CENTRE

OPORTUNITATS

L REUNIONS DE L’EQUIP DE METRES

·         Comissió de coordinació pedagògica (CCP): l’equip directiu (directora del centre i coordinadora de 1r cicle), representants de mestres de cada cicle i una persona e l’EAP, es reuneixen una vegada al mes.. Aquesta comissió representa un espai e reflexió pedagògica on es donen eines i recursos per tal de dur a terme una bona pràctica educativa.

·         Claustre: Una vegada cada mes es reuneixen totes les mestres de l’escola per tal de tractar temes que afecten a tot el centre i/o a una aula en concret (Organitzacions de festes, problemes econòmics, horaris, informacions varies, etc.)

·         Consell escolar: Es convoca una vegada com a mínim cada trimestre i sempre que es consideri oportú. Està format per un grup de pares d’alumnes de l’escola i cadascun d’ells té un càrrec.

L A l’escola hi ha una mestra de l’EAP, AL (Audició i llenguatge), que fa 8 hores setmanals i s’encarrega dels infants que tenen alguna NEE. La seva assistència a l’escola, fa que aquests infants amb NEE vagin evolucionant de la millor manera possible durant el curs.

L Fa pocs anys s’ha fet una rampa que va del primer pis al pati, cosa que ha facilitat molt que els fillets i filletes de primer cicle puguin anar al pati de manera més autònoma, ja que anteriorment ho havien de fer per una escala que era una mica perillosa. A més també facilita l’accés a les aules a aquells pares que porten el seu fill amb cotxet.

L L’escola consta de dues plantes; a la planta baixa hi ha els fillets i filletes de 2n cicle, i a la primera planta hi ha els de primer cicle. Això fa que s’estableixi un ordre i que els infants es puguin relacionar amb els altres infants del seu mateix cicle.

L Totes les aules de primer cicle es comuniquen amb una terrasseta compartida amb una altra aula, fet que facilita la relació amb altre infants de la seva mateixa edat, o d’una altra, depenent de la distribució de les aules.

L Totes les aules, tant de primer com de segon cicle, disposen d’un bany, cosa que facilita l’autonomia els infants ja que hi poden anar sols i no han de sortir de l’aula.

L L’escola està situada a una gran plaça, on hi viuen moltes famílies i s’hi troben moltes infraestructures que enriqueixen el seu voltant: hi ha un parc infantil, un supermercat, un forn, una església, etc. Aquest fet fa que l’entorn de l’escola sigui actiu alhora que es crea una mena de nucli familiar després de l’horari escolar que potencia la socialització i la relació entre els diferents col·lectius de l’escola. A més també potencia la realització de diferents activitats a aquesta plaça: el dia de l’arribada del patge reial, el dia dels pastorets, el dia de la Pau, carnaval, etc.

L L’escola disposa d’un hort escolar, i això facilita la relació entre els infants de primer cicle i de segon cicle, ja que quan ve un pare/mare/avi a sembrar o collir les fruites i verdures, s’ajunten tots els fillets i filletes de l’escola per veure-ho i gaudir d’aquest espai.

L L’escola disposa d’una sala d’usos múltiples on es fan diverses activitats com: música, tallers, visionament de vídeos i/o  pel·lícules, construccions, reunions de pares, reunions de mestres, etc.

FORTALESES

L En general a aquesta escola els alumnes surten amb uns bons resultats     d’aprenentatge.

L El grau de motivació dels infants, és en general molt be, ja que mostren interès i curiositat per totes les activitats que es realitzen.

L El grau d’autonomia dels infants d’aquesta escola és bastant elevat, ja que durant tot el curs,i en totes les activitats que es proposen, s’intenta desenvolupar aquesta capacitat.

L Es treballa l’expressió oral durant totes les activitats i rutines que es fan al llarg de la jornada.

L Traspàs eficient de la informació de la comunitat educativa

L Relació entre les persones del centre

L Traspàs eficient de la informació del primer cicle al segon. Hi ha una bona coordinació entre aquests dos cicles i una bona implicació de les mestres.

L Elaboració d’adaptacions curriculars

L Avaluació periòdica dels plans i projectes

L Aplicació de criteris pedagògics en l’assignació de la docència.

L Tutoria individualitzada: orientació

DAFO D’AULA

OPORTUNITATS

L L’organització de l’aula per racons afavoreix

L L’aula té molta llum natural, ja que disposa de moltes finestres, i es comunica amb una terrassa; la qual cosa produeix un ambient càlid i acollidor tant pels infants com per la mestra.

L Materials reciclats: A l’aula s’aprofiten qualsevol tipus de material per fer activitats. Per exemple: els pots de iogurt s’aprofiten per posar-hi pintures, les tapadores dels iogurts per fer manualitats, els taps s’aprofiten per posar al material de joc heurístic, etc.

L L’aula es comunica amb una terrassa, que a la vegada hi tenen accés els infants de la classe d’un any; la qual cosa potencia la socialització amb altres infants.

L El fet que a l’aula es disposi d’una mestra de suport que ve unes certes hores setmanals, afavoreix a la mestra i als infants, ja que es poden dur a terme més activitats en petit grup i la mestra pot establir relacions més properes i individualitzades entre mestra i infant.

L L’aula disposa d’un bany, on hi ha un vàter, orinals i una pica. Això potencia l’autonomia dels infants, ja que alguns poden començar a anar al banys sols i es poden rentar les mans de manera autònoma.

L L’escola disposa de dues dones de neteja que diàriament netegen totes les classes, per tant l’aula es manté neta i ordenada. Quant a higiene també podem fer referència a la higiene personal del infants, que en tot moment es dur a terme, ja que abans de berenar sempre es fan net les mans i quant tornen del pati també; a més abans que els infants se’n vagin a casa, se’ls tornen fer net les mans i la cara per tal que se’n vagin nets.

FORTALESES

L En tot moment la mestra intenta potenciar l’autonomia durant tota la jornada, tant en les activitats proposades com en les rutines.

L La mestra té en compte que cada infant segueix un ritme diferent a l’hora de fer una activitat, i per tant el respecte donant-li el temps que necessita per fer aquesta activitat.

L Durant tota la jornada la mestra intenta potenciar l’expressió oral: en l’assemblea (bon dia), durant el berenar, a l’hora del pati, en el moment que es fan les activitats, etc. Intenta que els infants parlin, li contin coses, per tal que desenvolupin la seva parla.  

L Durant la jornada, es van desenvolupant diferents rutines, que es repeteixen a diari. Aquestes rutines ajuden als infants a organitzar-se i a situar-se dins l’aula, així com també els ajuda a desenvolupar la seva autonomia, ja que els crea confiança.

L Definició de normes clares

L La mestra estableix una bona relació afectiva amb els infants, i això fa que els infants es sentin segurs i de cada vegada agafin més confiança.

L S’intenta sempre anticipar les situacions per tal que els infants es puguin situar i sàpiguen el que s’ha de fer després.

L Participació dels infants en qualsevol activitat o situació

L Aprenentatge significatiu

L Flexibilitat davant qualsevol situació

L Aplicació de criteris pedagògics

L Es té en compte què, com i quan avaluar

L S’avalua el procés, no només el resultat

L Acollida del nou professorat i alumnat

L Participació de les famílies

L Traspàs eficient d‘informació a la família sobre l’evolució del seu fill/a.

BONES PRÀCTIQUES 0-3

Visita el llistat d’experiències 0-3 que hi ha a continuació i descriu les 3 que més t’agraden i argumenta perquè.

LA FESTA DE LA TARDOR

Aquesta activitat m’ha agradat molt ja que s’utilitzen materials naturals que tenen a veure amb la tardor: Castanyes, fulles, nous, magranes, glans, avellanes, moniatos, pinyes, carbasses, taronges, pomes, raïm, figues, panses, pinyons, panotxes, etc.
Els infants utilitzen aquests materials experimentant, manipulant, investigant, descobrint, jugant, mossegant, ordenant, tastant, olorant, classificant, etc.

Tot això són activitats d’exploració i experimentació que són molt importants en aquestes edats, ja que la seva manera d’aprendre és aquesta, explorant i experimentant, i què millor que fer-ho amb materials naturals?

A més penso que és una activitat novadosa, i encara que necessiti de molta constància i paciència, després se’n treuen bons fruits.

LA LLUM

Aquesta és una de les tres activitats proposades que més m’ha agradat, ja que penso que treballar amb la llum és una cosa que encara es fa poc a les escoletes i en canvi, d’això se’n pot treure molt suc.

Com bé es diu a la pàgina que ho explica, en el nostre entorn està pe de fonts de lluminositat, tant de llum natural com artificial. Per tant, donar un tractament pedagògic de la llum als infants vol dir permetre’ls que impregnin la seva retina amb les possibilitats lúdiques que ofereix la llum: reflexes, descomposicions, projeccions, transparències, ombres, etc.

A més penso que treballar la llum amb infants és una manera d’obrir-los una altra porta al món real, a través del qual poden utilitzar la seva imaginació i creativitat a l’hora de jugar amb la llum.

MÒBILS I MURALS AMB MATERIALS A L’ABAST

Per acabar, he triat aquesta activitat que encara que no sigui novadosa, penso que es podria treballar molt més a segons quines escoletes.

A vegades pensem que amb materials reciclats o amb objectes naturals no podem fer massa coses,i que del contrari, per fer coses polides s’han de comprar materials com: cartolines, fols, pintures, etc. Però el que sí que és cert és que amb aquests materials naturals i/o reciclats podem fer grans obres d’art!

Així doncs, penso que seria interessant potenciar i animar a les escoletes que mai ho han duit a terme, a poder fer diferents manualitats i/o activitats amb aquest tipus de material. És a més, una manera de conscienciar als infants de l’educació ambiental.

UNA JORNADA A L’ESCOLETA

Descriu el record que tens sobre com ocorre una jornada a una escola d’infantil (a ser possible relacionat amb una aula 0-3).

Faré la descripció d’una jornada a una aula de 2 anys, ja que és la darrera edat amb la que he fet feina, i per tant ho tinc més recent. La descripció la faré de la meva aula, tenint en compte però, que a altres escoletes hi ha coses que canvien.

A l’escola on treballava l’horari era de 8’45h a 13.15h. Les arribades eren de 8’45h a 9’30h; durant aquest temps es feien diferents activitats com per exemple: construccions, jugar a la cuineta, mirar contes, etc. Quan ja hi havia tots els infants, a les 9.30h, començàvem a berenar tots junts. Així com anaven acabant de berenar, podien anar a jugar on volguéssin. Després de berenar fèiem l’assamblea (Bon dia). A l’assamblea cantavem una cançó de bon dia, repassàvem qui havia vingut a classe i qui no, miràvem el temps que feia aquell dia, i la mestra explicava el que faríem durant el dia. Després de l’assamblea, aprofitavem per demanar als infans que no duen bolquer si volien anar a fer pixu/caca; i també miràvem si alguns dels que portaven bolquer havien fet caca o no.

Després d’això baixàvem al pati uns 45 minuts. Devers les 10’45 – 11h pujàvem a la classe. Els fillets es feien nét les mans sols, o amb ajuda, per després anar a menjar fruita, ja que cada dia, després del pati, es menja fruita que porten ells de casa. Després de la fruita es fan jocs per racons, o és el moment de fer les activitats programades, si n’hi ha.

Després de les activitats programades i/o el joc per racons, es sol fer joc lliure fins que els pares venen a buscar els infants. Durant tot aquest temps s’ha d’anar recordant als infants que no porten bolquer si volen anar a fer pixu/caca, i controlar que els que porten bolquer i canviar-los si és necessari.

Aquesta és la descripció d’una jornada a una aula de 2 anys.

A més, reflexiona sobre les preguntes següents:

   1. Què fan els infants en un dia típic?

Depenent de l'edat que tinguin elsi nfants es fan un tipus d'activitats o uns altres. El que sí és comú per totes les edats són les rutines, ja que aquestes ajuden als infants a sentir-se segurs amb allò que es fa i a anar agafant confiança i autonomia. 

En un dia típic els infants segueixen diferents rituals i rutines. La primera rutina és la de les arribades, i que és molt important per enfortir els llaços entre la mestra i la família. Després es fa el berenar, normalment tots junts, encara que hi ha escoletes que opten per fer-ho en petit grup, cosa que permet atendre d'una manera més individual als infants. Després del berenar es sol fer l'assamblea o el "bon dia", i es canten cançons, es recorda que ha vingut a l'escola i qui no, quin temps fa, etc. Sempre tenint en compte l'edat de cada infant. 

Després de l'assamblea es davalla al pati, on hi estan gairebé una hora. El pati és un lloc que agrada molt als infants, ja que el permet estar en contacte amb la natura (arbres, plantes, insectes); permet el joc en gran grup així com també la interacció i socialització amb infants d'edats diferents. 

Després del pati es puja a l'aula i sol ser el moment per fer una activitat programada, ja sigui contar un conte, fer experimentació, fer algun taller, etc. Per aquests tipus d'activitat, i en tot moment, s'ha de tenir en compte el ritme de cada infant i no caura en la trampa de pensar que tots poden fer el mateix al mateix moment; hem de respectar les seves preferències i el ritme de cadascun d'ells. 

Finalment és el moment de la sortida, un moment també molt important per establir llaços entre la mestra i la família, i comentar tot el que s'ha fet durant la jornada.

2. Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?

Ho decideix el cicle de 0-3 anys. Es fan reunions abans de començar les classes (Finals d’Agost, principis de Setembre) i es fa la programació. La metodologia que s’ha d’emprar es decideix a nivell d’escola.

   3. Quines estructures, pràctiques o comportaments de les mestres ajuden als infants a aprendre?

Per tal que els infants puguin aprendre, i aquest aprenentatge sigui significatiu, la mestra ha de tenir una actitud d’ajuda, d’acompanyar i de guiar als infants, respectant sempre el ritme d’aprenentatge de cadascun d’ells, i si és necessari ha de fer una atenció individualitzada al que ho necessiti.

   4. Com estan organitzades les aules, les runites, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan  sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?

Les aules normalment estan organitzades per edats: nadons, 1 any i 2 anys, encara que depenent de l’escoleta la distrbució de les aules pot canviar.

Les rutines són les mateixes per totes les escoletes, encara que unes escoles donen més importància a unes, i d’altres a altres. Les rutines són: entrades/sortides, berenar, anar al bany/canviar bolquer, assamblea (bon dia), recollida del material, etc.

Els espais solen estar organitzats per racons encara que també depen de l’escola a que ens referim.

Els horaris varien molt depenent de l’escola, ja que cada escola ho ajusta a les seves necessitats sempre que sigui possible.

Les rutines i els espais els organitza la mestra que ha d’estar a aquella aula, i ho fa a la seva manera, així com a ella li agrada i li va bé. De totes maneres, sempre ha de seguir la metodologia que marca l’escoleta en qüestió.

Quan dins la jornada sorgeix un problema o un entrebanc, es soluciona d’una manera o d’una altra depenent de la seva gravetat. És a dir, si és un petit incident ocurregut dins la nostra aula, el soluciona la mateixa mestra, o fins i tot demana ajuda a la +1 del centre o a una altra mestra si és necessari.

Si l’entrebanc és més greu, ja s’ha de comunicar a la directora i intentar solucionar-ho entre tots i de la millor manera possible.

   5. Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?

Normalment, encara que sempre hi ha excepcions els infants d’un any no solen interactuar gaire entre ells, ja que a aquesta edat el joc sol ser més indiviualitzat. A dos anys, però, ja començen a interactuar entre ells, a jugar junts, a parlar i acompartir el joc en petit grup.

Jugant junts, barallant-se, discutint, parlant, i amb el simple fet d’interactuar entre ells, és una manera d’ajudar a l’altre a aprendre, encara que es faci de manera inconscient.

   6. Com interactuen amb el mestre/a?

Cada infant té un bagatge personal, i per tant la manera com es relacioni amb la mestra tindrà molt a veure amb aquest bagatge. No hi ha cap infant que es relacioni de la mateixa manera amb la mestra.

Uns són molt oberts, i des d’un principi  tenen una molt bona relació amb la mestra i no tenen cap problema en demanar-li ajuda amb el que necessiti; d’altres es mostren una mica distants al principi, etc. L'actitud de la mestra es molt important quant a la interacció amb els infants, ja que de la seva actitud dependrà que les relacions amb els infants es vagin enfortint, o del contrari, no es produeixin. 

   7. Com s’interectua amb les famílies?

Cada escoleta té una manera diferent d’interactuar amb les famíliles, encara que tote tenen el mateix objectiu: fomentar la participació de les famílies perquè l’escola esdevengui una comunitat, una escola per tothom. Normalment les famíliles entren a l’escola per fer tallers, contar contes, etc.

La participació de les famílies és fonamental i diu molt de cada escoleta, ja que no totes fan participar a les famílies de la mateixa manera. El fet que participin és molt enriquidor tant per ells, com per l’escola, i per suposat també pels fillets.

8. L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?

En principi totes les escoletes han de tenir redactat un pla d’acollida pels infants. El Pla d’acollida són un conjunt d’actuacions a tenir en compte per tal de facilitat l’adaptació dels infants nouvinguts. Es tracta que l’infant nou s’integri a l’escola, a la nova mestra i als nous companys; el pla d’acollida també té com a objectiu tenir a la família nouvinguda ben informada de tot el que es fa a l’escola, com es fa, per tal que també s’integrin a l’escoleta.

També existeix un pla d’acollida pels mestres, que moltes vegades està inclòs al mateix document que el pla d’acollida per l’alumnat. L’objectiu d’aquest pla d’acollida  és donar informació als mestres que s’incorporen per primera vegada, a l’escoleta,  dels aspectes d’identitat, organitzatius i  metodològics més significatius per tal  facilitar una ràpida integració.