Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2b. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2b. Mostrar tots els missatges
divendres, 1 de juny del 2012
dijous, 29 de març del 2012
BONES PRÀCTIQUES 0-3
Visita el llistat d’experiències 0-3 que hi ha a continuació
i descriu les 3 que més t’agraden i argumenta perquè.
LA FESTA DE LA TARDOR
Aquesta activitat m’ha agradat molt ja que s’utilitzen materials naturals
que tenen a veure amb la tardor: Castanyes, fulles, nous, magranes, glans,
avellanes, moniatos, pinyes, carbasses, taronges, pomes, raïm, figues, panses,
pinyons, panotxes, etc.
Els infants utilitzen aquests materials experimentant, manipulant, investigant, descobrint, jugant, mossegant, ordenant, tastant, olorant, classificant, etc.
Els infants utilitzen aquests materials experimentant, manipulant, investigant, descobrint, jugant, mossegant, ordenant, tastant, olorant, classificant, etc.
Tot això són activitats d’exploració
i experimentació que són molt importants en aquestes edats, ja que la seva
manera d’aprendre és aquesta, explorant i experimentant, i què millor que
fer-ho amb materials naturals?
A més penso que és una
activitat novadosa, i encara que necessiti de molta constància i paciència, després
se’n treuen bons fruits.
LA LLUM
Aquesta és una de les
tres activitats proposades que més m’ha agradat, ja que penso que treballar amb
la llum és una cosa que encara es fa poc a les escoletes i en canvi, d’això se’n
pot treure molt suc.
Com bé es diu a la pàgina
que ho explica, en el nostre entorn està pe de fonts de lluminositat, tant de
llum natural com artificial. Per tant, donar un tractament pedagògic de la llum
als infants vol dir permetre’ls que impregnin la seva retina amb les
possibilitats lúdiques que ofereix la llum: reflexes, descomposicions,
projeccions, transparències, ombres, etc.
A més penso que treballar
la llum amb infants és una manera d’obrir-los una altra porta al món real, a
través del qual poden utilitzar la seva imaginació i creativitat a l’hora de
jugar amb la llum.
MÒBILS I MURALS
AMB MATERIALS A L’ABAST
Per
acabar, he triat aquesta activitat que encara que no sigui novadosa, penso que
es podria treballar molt més a segons quines escoletes.
A
vegades pensem que amb materials reciclats o amb objectes naturals no podem fer
massa coses,i que del contrari, per fer coses polides s’han de comprar
materials com: cartolines, fols, pintures, etc. Però el que sí que és cert és
que amb aquests materials naturals i/o reciclats podem fer grans obres d’art!
Així
doncs, penso que seria interessant potenciar i animar a les escoletes que mai
ho han duit a terme, a poder fer diferents manualitats i/o activitats amb
aquest tipus de material. És a més, una manera de conscienciar als infants de l’educació
ambiental.
dimecres, 28 de març del 2012
CONCEPTE D’INFANT
Al
llarg de les assignatures realitzades fins ara, heu parlat en diferents
ocasions sobre l’infant.
Ara,
es tracta de què defineixis què és per a tu un infant i com l’entens.
Cal
que posis aquesta definició al teu blog.
Al llarg d’aquests tres anys de
carrera, a gairebé totes les assignatures s’ha parlat del concepte d’infant. La
meva definició d’infant l’aniré creant amb diferents adjectius.
Per jo l’infant és aquell que
experimenta, aquell que juga, aquell que viu el que està fent amb intensitat;
l’infant és el protagonista dels seus propis coneixements; que segueix el seu
propi ritme, és un infant creatiu, actiu. L’infant quan arriba a l’escola, no
ve amb la seva motxileta buida, és a dir, cadascun té un bagatge personal, una
vida ja muntada, i per tant que s’ha de tenir en compte i l’hem d’ajudar a
omplir-la de nous coneixements, experiències i vivències. L’infant és una
persona plena de sentiments i emocions, per petit que sigui.
La imatge d’infant pot canviar
depenent de les ideologies i de les creences de cada persona; per tant es pot
dir que és una cosa una mica cultural.
Hi ha molts autors que parlen de
l’infant, però en especial n’hi ha dos que m’han marcat durant aquests anys de
carrera quant a la imatge d’infant. Un és Loris Malaguzzi i l’altre és
Francesco Tonucci (Frato).
Per Malaguzzi l’infant és interacció contínua amb el món de les persones i les coses;
cerca un sentit relacional al que fa, donant-li significat. El fillet és
portador de teories, competències, preguntes i és un actiu protagonista dels
sues propis processos de creixement. Per tant, l’infant és:
-
Protagonista i
constructor juntament amb el mestre del sentit de la seva pròpia vida.
-
Subjecte
polític i social, amb una imatge d’infant fort, ric, potent i competent, no
excloent les seves necessitats, sinó ressaltant els seus recursos i drets.
-
Portador de
valors i drets, valors com solidaritat, desig, somni, oportunisme.
-
El que cada
dia posa davant nosaltres aquesta responsabilitat, la de ser únic, femení o
masculí, la seva essència i el seu sentit d’humanitat.
Frato es basa en que l’escola ha de tenir en compte les experiències
viscudes dels alumnes en la seva vida quotidiana i utilitzar-les a l’aula. Una
altra base és la utilització d’aquestes experiències per elaborar
investigacions i donar una resposta que serà apresa mitjançant la pràctica.
Tonucci descriu molt bé els infants a través d’uns dibuixos.
Frato dóna molta importància a ESCOLTAR als infants, fer-los partíceps de
les decisions que s’hagin de prendre, demanar-los la seva opinió i tenir-la en
compte a l’hora de prendre una decisió.
dijous, 23 de febrer del 2012
PRIMERES IMPRESSIONS A LA MOTXILLA
PRIMERES
IMPRESSIONS A LA MOTXILLA
|
OBJECTIUS
|
|
|
CONTINGUTS
|
2.
La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.
|
|
AGRUPAMENT
|
Individual
|
|
LLIURAMENT
|
23 de febrer
|
QUIN TIPUS DE MESTRE VULL SER?
A
partir d’una pluja d’idees, recull els trets que identifiquen un mestre ideal
per a tu.
Per jo un mestre ideal és un mestre:
- Que sapi escoltar els infants
-
Que respecti el ritme de cadascun
d’ells
-
Que potencii l’autonomia dels infants
-
Que els proporcioni seguretat
-
Que els ajudi i els guiï en tot el que
necessitin
-
Que crea un vincle afectiu amb cadascun
dels infants
-
Que és capaç d’acceptar els seus errors
i rectificar-los
-
Que avalua el procés, no només el
resultat
-
Que té en compte les capacitats de
cadascun dels infants i els ajuda a desenvolupar-les
-
Que interactua amb les famílies i els
transmet la informació de manera correcta
-
Que accepta crítiques
-
Que disfruta fent la seva feina
-
Que sap treballar en equip
-
Que fa que els infants aprenguin a
través de la seva experiència
-
...
En resum, per jo un mestre és aquella
persona que ES SENT GRAN, APRENENT DELS
MÉS PETITS!!
Aquesta frase, és una frase que he
extret d’un power point que em vàren enviar fa molt temps i que m’agradaria
compartir amb vosaltres, ja que fa referència als mestres d’educació infantil.
És
diferent el perfil d’un mestre de l’etapa 0-3 que d’un de l’etapa 3-6? En què
és diferent? En què és semblant? Identifica els trets característics de cada un
d’ells, en cas que sigui diferent.
Jo penso que tant
un metre de 0-3 com un de 3-6 han de tenir exactament les mateixes
característiques, ja que al cap i a la fi, encara que treballin amb infants
d’edats diferents, no deixen de ser infants, i elles no deixen de ser mestres.
De totes maneres penso que en realitat en alguns aspectes no és així, ja que hi
ha algunes coses que canvien, encara que n’hi ha d’altres que es mantenen.
Penso que tant els
mestres de primer cicle com els de segon cicle, tenen en compte el ritme de
cada infant, intenten potenciar la seva autonomia, els atenen de manera
individualitzada si é necessari; són capaces d’escoltar als infants i fer-los
participar de les activitats, etc.
Però la diferència
més gran que i trobo entre les mestres de 0-3 i les de 3-6 és la e la relació
amb les famílies. Penso que a primer cicle es cuida molt aquesta relació i es
fan moltes coses per alimentar-la; en canvi a segon cicle, això ja no és igual.
Moltes vegades a l’hora de les entrades, els infants de segon cicle queden a
l’entrada de l’escola amb una mestra que no és la seva tutora, i quan ja hi són
tots se’n van cap a l’aula; això impossibilita una relació directa entre els
pares i mares amb la mestra, i per tant penso que és un punt que s’haurien de
repensar moltes escoles.
A primer cicle els
pares entren a les aules i poden veure tot el que es va fent durant el curs i
tot el que hi tenim dins l’aula. El fet de que a segon cicle no deixin els
infants dins l’aula, sinó que a la majoria de les escoles ho facin a l’entrada,
no deixa que els pares puguin veure la classe del seu fill, i per tant queden
una mica més distanciats. Penso que és un punt a millorar.
Quin tipus de mestre hi havia a l’aula on vas realitzar les
teves pràctiques de Cicle Formatiu? Semblances i diferències entre el perfil de
mestre ideal que has definit i el que vas veure
La
meva tutora de pràctiques em va agradar moltíssim i vaig aprendre molt d’ella,
ja que fa anys que treballa com a educadora i té molta experiència. Es nota que
fa la seva feina per vocació, sempre es mostra atenta amb els infants, els
escolta, els proporciona seguretat, fa que siguin de cada vegada més autònoms i
és molt propera a ells. Sempre està motivada amb la seva feina i es nota que
disfruta de fer-la; la seva relació amb les famílies sempre la vaig veure molt
positiva, ja que sap transmetre tota la informació necessària sense ferir els
sentiments de ningú.
Entre
el perfil de mestre ideal que he definit abans, i el de la meva tutora de
pràctiques tot són semblances, no hi ha diferències, ja que per jo ella va ser
una mestra de la que vaig seguir i segueixo l’exemple.
És
una mestra que sap escoltar els infants i els proporciona seguretat; respecta
el ritme de cadascun d’ells i potencia al màxim la seva autonomia sempre
ajudant-los i guiant-los en tot el que necessiten. Amb ella els infants tenen
molta facilitat per crear un vincle afectiu, ja que és molt atenta, molt dolça.
Sempre té en compte les capacitats de cada infant i els ajuda a
desenvolupar-les; té facilitat per transmetre a les famílies la informació
necessària i de manera correcte. A més sempre està oberta a noves propostes,
accepta crítiques i sap treballar en equip.
Quin tipus de mestre vols ser?
Quan
vaig acabar les pràctiques, el primer que li vaig dir a la meva tutora de
pràctiques va ser: Quan faixi feina, vull arribar a ser una mestra com tu!
Sincerament,
m’encantaria poder ser un mestra com va ser ella, seguir els seus passos i el
seu exemple. Crec que si faig això seré una molt bona mestra.
Per
tant m’agradaria ser una mestra que disfruta de la seva feina, i transmet
aquest sentiment als infants i les famílies, i fins i tot a les demés companyes
de feina. Una mestra que escolta als infants i que estableix un vincle tant
fort amb ells que quan s’acaba el curs fa que et caiguin aquelles llàgrimes;
una mestra empàtica, que sàpiga treballar en equip, que sempre tingui en compte
que els infants són els protagonistes de l’aprenentatge i que per aprendre han
d’experimentar, tocar, jugar, mirar, equivocar-se, etc. També m’agradaria ser
una mestra oberta a totes les propostes que se’m puguin fer, i amb moltes idees
per tal de desenvolupar activitats innovadores i engrescadores pels infants.
EM
VULL FER GRAN TREBALLANT AMB ELS MÉS PETITS!
Ha evolucionat aquest concepte des del
primer curs dels estudis de mestre? Com?
Jo
penso que el concepte que tenia abans de començar els estudis i ara, sí que ha
evolucionat, i molt! Durant aquests 3 anys de carrera he après moltes coses,
algunes ja les sabia i d’altres les he apreses de bell nou. El fet d’anar
aprenent coses noves al llarg de la nostra vida ens fa més grans i ens ajuda a
evolucionar com a persones, en aquest cas com a mestres. Per això penso que una
mestra mai ha de deixar de formar-se, perquè dins aquest món, sempre ens hi
quedarà alguna cosa per descobrir!
|
OBJECTIUS
|
1.
Afavorir la reflexió personal respecte al propi perfil professional.
2.
Autoavaluar concepcions i actituds per reafirmar interessos i motivacions
professionals, tot identificant les competències adquirides i les que
necessiten d’una millora.
|
|
CONTINGUTS
|
1.
El paper del professorat
2.
La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.
|
|
AGRUPAMENT
|
Individual
|
|
LLIURAMENT
|
23 de febrer
|
VALORACIÓ DE LES MEVES COMPETÈNCIES
En la professió docent és molt important
la creació d’hàbits de treball sobre un mateix, hàbits que s’inicien amb
l’autobservació i descoberta d’un mateix. Després de prendre’t algun temps per
reflexionar, escriu dos comportaments, actitud o idees que valores positivament
i dos que valores negativament de la teva manera de fer en relació a:
Organitzar
situacions d’aprenentatge
Positiu:
-
Soc una persona organitzada, i això facilita el poder
organitzar situacions d’aprenentatge
- M’agrada
organitzar situacions d’aprenentatge innovadores
Negatiu/a millorar:
-
A vegades em costa organitzar situacions d’aprenentatge quan
el temps per fer-ho és reduït
Gestionar
la progressió dels aprenentatges
Positiu:
-
Dur a terme diferents tècniques d’observació per tal que
aquesta progressió dels aprenentatges sigui més efectiva.
Negatiu/a millorar:
-
A vegades em costa una mica ser objectiva en les observacions
Elaborar
dispositius de diferenciació
Positiu:
-
Fer front a la heterogeneïtat en el mateix grup classe
- Desenvolupar
la cooperació entre alumnes i certes formes simples d’ensenyança mútua.
Negatiu/a millorar:
-
Treballar amb alumnes amb grans dificultats
Implicar
als alumnes en els seus aprenentatges
Positiu:
-
Fomentar el desig d’aprendre i negociar amb ells diversos
tipus de regles i acords.
Negatiu/a millorar:
-
Instruir i fer funcionar un consell d’alumnes
-
Afavorir la definició d’un projecte personal de l’alumne
Treball
en equip
Positiu:
-
Elaborar un projecte d’equip
- Aportar
idees, donar la meva opinió, sempre per millorar la feina
Negatiu/a millorar:
-
El fet de dirigir una reunió o impulsar un grup de treball sé
que és una de les coses que hauré de millorar, ja que a vegades em poso
nerviosa quan parlo en públic.
Participar
en la gestió de l’escola
Positiu:
-
Organitzar i fer evolucionar, en el mateix centre, la
participació dels alumnes.
Negatiu/a millorar:
-
Administrar els recursos del centre
- Coordinar,
fomentar una escola amb tots els components
Informar
i implicar als pares
Positiu:
-
Implicar als pares en la valorització de la construcció dels
coneixements
- La meva
actitud oberta cap als pares intentant sempre cobrir les seves necessitats i
fer que estiguin contents amb la meva feina
Negatiu/a millorar:
-
Anar agafant de cada vegada més confiança durant les reunions
de pares, ja que és una de les coses que més nerviosa em fa estar, encara que a
poc a poc em vaig superant. És i ha estat un repte per jo.
Emprar
les tecnologies de la informació
Positiu:
-
Domino bastant bé les noves tecnologies i per tant no tenc
problemes a l’hora d’utilitzar els programes d’edició de textos, utilitzar els
instruments multimedia en l’ensenyança, etc.
Negatiu/a millorar:
-
Encara que dominin les noves tecnologies, penso que sempre es
poden aprendre coses noves, i per tant no hem d’estar tancats a nous
aprenentatges per molt que les sapiguem utilitzar.
Afrontar
els dilemes i els problemes ètics de la professió
Positiu:
-
Penso que en aquesta professió ens poden sorgir molts
problemes i dilemes ètics, però em sento capacitada per lluitar contra els
prejudicis i les discriminacions sexuals, ètniques i socials, així com també de
desenvolupar el sentit de la responsabilitat, la solidaritat i el sentiment de
justícia.
Negatiu/a millorar:
-
Penso que hauria d’aprofundir més en analitzar la relació pedagògica,
l’autoritat, la comunicació a classe, etc.
Organitzar
la pròpia formació continua
Positiu:
-
Saber explicitar les pròpies pràctiques
- Implicar-me
en les feines a nivell general de l’ensenyança o del sistema educatiu.
-
Acceptar i participar en la formació dels companys/es
Negatiu/a millorar:
-
Establir un control de competències i un programa personal de
formació contínua propis
-
Negociar un projecte de formació comú amb els companys/es
Subscriure's a:
Missatges (Atom)