REFLEXIÓ SOBRE LA CONFERÈNCIA
La veritat és que ha estat una conferència força interessant, m’ha agradat moltíssim poder escoltar a Carles Parellada parlar de la perspectiva sistèmica, de la innovació educativa.
Mai m’havia aturat a pensar en el fet que ell comenta de que les famílies són generoses, ja que ens deixen els seus fills amb total confiança. No se m’havia passat mai pel cap això, i m’ha agradat molt aquesta manera d’enfocar-ho. M’ha fet adonar que les famílies tenen molt més pes a l’escola del que a vegades es dóna.
Un altra aspecte que comenta Parellada és que l’escola és un espai per cuidar la vida. Són unes paraules molt dolces, l’escola no cuida els infants, cuida la vida dels infants, i ho fa o ho ha de fer de la millor manera possible.
Una de les coses que també m’ha encantat és quan diu que l’escola ha de ser un espai generador de somnis. Carles ens fa veure que sense somnis no es pot viure, que hem d’introduir el somni a l’escola ja que sense els somnis no hi ha vida. ÉS una reflexió que m’ha captivat i potser és la frase que més m’ha agradat de la conferència: SENSE ELS SOMNIS NO HI HA VIDA!
Carles durant la conferència ens explica tot el procés per el que ha passat l’escola, totes les innovacions que ha viscut, i que de cada vegada han anat millorant més i més. Fins i tot ens planteja una pregunta que és: Podem continuar innovant eternament? ÉS una pregunta oberta però que des del meu punt de vista contestaria amb un SÍ. Sí perquè innovar vol dir evolucionar.
Segons Carles, l’escola és també com un segona casa,i una casa on no només hi vivim els mestres i els infants, sinó que també hi ha els pares i mares, que de fet en són els protagonistes perquè són aquestes persones generoses que ens porten els seus fills. Sense pares no hi hauria escola, aquest frase també m’ha captivat, ja que potser a vegades no li donem tanta importància a les famílies de la que li hauríem de donar. Potser sempre havia pensat que els protagonistes de l’escola són els infants i només ells, però amb aquesta conferència me n’he adonat que no, que sí que són protagonistes, però gràcies a la generositat dels pares que són qui decideixen dur-los a l’escola. Per tant hem de cuidar els pares, hem d’apropar-nos a ells, escoltar-los, parlar, ajudar-los, acompanyar-los en el procés d’aprenentatge dels seus fills, ja que com diu Carles, si no tenim els pares del nostre costat l’escola no podrà tenir èxit.
Moltes vegades he pensat que l’escola té o no èxit segons la manera de fer dels mestres, però tampoc m’havia aturat pensar tant detingudament que si no fem feina amb els pares, si no els tenim del nostre costat, si no els entenem i comprenem, mai podrà tenir èxit la nostra escola.
Parellada també dóna molta importància a treballar en equip, a saber escoltar les propostes dels altres, i fins i tot a vegades renunciar a les nostres propostes per innovar, per millorar.
A vegades he pensat: Seré capaç de fer feina a una escola i poder dur terme totes les coses correctament? Serà adequada la meva manera de fer? Després d’escoltar la conferència me n’he adonat que no he de tenir por, que he d’estar segura de jo mateixa, he de confiar amb les meues possibilitats, ja que com diu Carles, hem de creure profundament amb nosaltres, tenir la confiança absoluta en el que volem fer i confiar amb les nostres competències i recursos.
Per tant m’encanta imaginar-me un escola que somia, una escola que està obert per alegria, una escola on hi ha penjades per tot expressions dels somnis, mirades amoroses que accepten l manera de fer dels altres.
Ha estat una conferència que m’ha captivat, i que de ben segur la tornaré mirar amb més calma perquè cada vegada se’n poden treure més i més coses.
