BONES PRÀCTIQUES 0-3

Visita el llistat d’experiències 0-3 que hi ha a continuació i descriu les 3 que més t’agraden i argumenta perquè.

LA FESTA DE LA TARDOR

Aquesta activitat m’ha agradat molt ja que s’utilitzen materials naturals que tenen a veure amb la tardor: Castanyes, fulles, nous, magranes, glans, avellanes, moniatos, pinyes, carbasses, taronges, pomes, raïm, figues, panses, pinyons, panotxes, etc.
Els infants utilitzen aquests materials experimentant, manipulant, investigant, descobrint, jugant, mossegant, ordenant, tastant, olorant, classificant, etc.

Tot això són activitats d’exploració i experimentació que són molt importants en aquestes edats, ja que la seva manera d’aprendre és aquesta, explorant i experimentant, i què millor que fer-ho amb materials naturals?

A més penso que és una activitat novadosa, i encara que necessiti de molta constància i paciència, després se’n treuen bons fruits.

LA LLUM

Aquesta és una de les tres activitats proposades que més m’ha agradat, ja que penso que treballar amb la llum és una cosa que encara es fa poc a les escoletes i en canvi, d’això se’n pot treure molt suc.

Com bé es diu a la pàgina que ho explica, en el nostre entorn està pe de fonts de lluminositat, tant de llum natural com artificial. Per tant, donar un tractament pedagògic de la llum als infants vol dir permetre’ls que impregnin la seva retina amb les possibilitats lúdiques que ofereix la llum: reflexes, descomposicions, projeccions, transparències, ombres, etc.

A més penso que treballar la llum amb infants és una manera d’obrir-los una altra porta al món real, a través del qual poden utilitzar la seva imaginació i creativitat a l’hora de jugar amb la llum.

MÒBILS I MURALS AMB MATERIALS A L’ABAST

Per acabar, he triat aquesta activitat que encara que no sigui novadosa, penso que es podria treballar molt més a segons quines escoletes.

A vegades pensem que amb materials reciclats o amb objectes naturals no podem fer massa coses,i que del contrari, per fer coses polides s’han de comprar materials com: cartolines, fols, pintures, etc. Però el que sí que és cert és que amb aquests materials naturals i/o reciclats podem fer grans obres d’art!

Així doncs, penso que seria interessant potenciar i animar a les escoletes que mai ho han duit a terme, a poder fer diferents manualitats i/o activitats amb aquest tipus de material. És a més, una manera de conscienciar als infants de l’educació ambiental.

CONCEPTE D’INFANT

Al llarg de les assignatures realitzades fins ara, heu parlat en diferents ocasions sobre l’infant.

Ara, es tracta de què defineixis què és per a tu un infant i com l’entens.

Cal que posis aquesta definició al teu blog.

Al llarg d’aquests tres anys de carrera, a gairebé totes les assignatures s’ha parlat del concepte d’infant. La meva definició d’infant l’aniré creant amb diferents adjectius.

Per jo l’infant és aquell que experimenta, aquell que juga, aquell que viu el que està fent amb intensitat; l’infant és el protagonista dels seus propis coneixements; que segueix el seu propi ritme, és un infant creatiu, actiu. L’infant quan arriba a l’escola, no ve amb la seva motxileta buida, és a dir, cadascun té un bagatge personal, una vida ja muntada, i per tant que s’ha de tenir en compte i l’hem d’ajudar a omplir-la de nous coneixements, experiències i vivències. L’infant és una persona plena de sentiments i emocions, per petit que sigui.

La imatge d’infant pot canviar depenent de les ideologies i de les creences de cada persona; per tant es pot dir que és una cosa una mica cultural.

Hi ha molts autors que parlen de l’infant, però en especial n’hi ha dos que m’han marcat durant aquests anys de carrera quant a la imatge d’infant. Un és Loris Malaguzzi i l’altre és Francesco Tonucci (Frato).

Per Malaguzzi l’infant és interacció contínua amb el món de les persones i les coses; cerca un sentit relacional al que fa, donant-li significat. El fillet és portador de teories, competències, preguntes i és un actiu protagonista dels sues propis processos de creixement. Per tant, l’infant és:

-          Protagonista i constructor juntament amb el mestre del sentit de la seva pròpia vida.

-          Subjecte polític i social, amb una imatge d’infant fort, ric, potent i competent, no excloent les seves necessitats, sinó ressaltant els seus recursos i drets.

-          Portador de valors i drets, valors com solidaritat, desig, somni, oportunisme.

-          El que cada dia posa davant nosaltres aquesta responsabilitat, la de ser únic, femení o masculí, la seva essència i el seu sentit d’humanitat.

Frato es basa en que l’escola ha de tenir en compte les experiències viscudes dels alumnes en la seva vida quotidiana i utilitzar-les a l’aula. Una altra base és la utilització d’aquestes experiències per elaborar investigacions i donar una resposta que serà apresa mitjançant la pràctica. Tonucci descriu molt bé els infants a través d’uns dibuixos.

Frato dóna molta importància a ESCOLTAR als infants, fer-los partíceps de les decisions que s’hagin de prendre, demanar-los la seva opinió i tenir-la en compte a l’hora de prendre una decisió. 

UNA JORNADA A L’ESCOLETA

Descriu el record que tens sobre com ocorre una jornada a una escola d’infantil (a ser possible relacionat amb una aula 0-3).

Faré la descripció d’una jornada a una aula de 2 anys, ja que és la darrera edat amb la que he fet feina, i per tant ho tinc més recent. La descripció la faré de la meva aula, tenint en compte però, que a altres escoletes hi ha coses que canvien.

A l’escola on treballava l’horari era de 8’45h a 13.15h. Les arribades eren de 8’45h a 9’30h; durant aquest temps es feien diferents activitats com per exemple: construccions, jugar a la cuineta, mirar contes, etc. Quan ja hi havia tots els infants, a les 9.30h, començàvem a berenar tots junts. Així com anaven acabant de berenar, podien anar a jugar on volguéssin. Després de berenar fèiem l’assamblea (Bon dia). A l’assamblea cantavem una cançó de bon dia, repassàvem qui havia vingut a classe i qui no, miràvem el temps que feia aquell dia, i la mestra explicava el que faríem durant el dia. Després de l’assamblea, aprofitavem per demanar als infans que no duen bolquer si volien anar a fer pixu/caca; i també miràvem si alguns dels que portaven bolquer havien fet caca o no.

Després d’això baixàvem al pati uns 45 minuts. Devers les 10’45 – 11h pujàvem a la classe. Els fillets es feien nét les mans sols, o amb ajuda, per després anar a menjar fruita, ja que cada dia, després del pati, es menja fruita que porten ells de casa. Després de la fruita es fan jocs per racons, o és el moment de fer les activitats programades, si n’hi ha.

Després de les activitats programades i/o el joc per racons, es sol fer joc lliure fins que els pares venen a buscar els infants. Durant tot aquest temps s’ha d’anar recordant als infants que no porten bolquer si volen anar a fer pixu/caca, i controlar que els que porten bolquer i canviar-los si és necessari.

Aquesta és la descripció d’una jornada a una aula de 2 anys.

A més, reflexiona sobre les preguntes següents:

   1. Què fan els infants en un dia típic?

Depenent de l'edat que tinguin elsi nfants es fan un tipus d'activitats o uns altres. El que sí és comú per totes les edats són les rutines, ja que aquestes ajuden als infants a sentir-se segurs amb allò que es fa i a anar agafant confiança i autonomia. 

En un dia típic els infants segueixen diferents rituals i rutines. La primera rutina és la de les arribades, i que és molt important per enfortir els llaços entre la mestra i la família. Després es fa el berenar, normalment tots junts, encara que hi ha escoletes que opten per fer-ho en petit grup, cosa que permet atendre d'una manera més individual als infants. Després del berenar es sol fer l'assamblea o el "bon dia", i es canten cançons, es recorda que ha vingut a l'escola i qui no, quin temps fa, etc. Sempre tenint en compte l'edat de cada infant. 

Després de l'assamblea es davalla al pati, on hi estan gairebé una hora. El pati és un lloc que agrada molt als infants, ja que el permet estar en contacte amb la natura (arbres, plantes, insectes); permet el joc en gran grup així com també la interacció i socialització amb infants d'edats diferents. 

Després del pati es puja a l'aula i sol ser el moment per fer una activitat programada, ja sigui contar un conte, fer experimentació, fer algun taller, etc. Per aquests tipus d'activitat, i en tot moment, s'ha de tenir en compte el ritme de cada infant i no caura en la trampa de pensar que tots poden fer el mateix al mateix moment; hem de respectar les seves preferències i el ritme de cadascun d'ells. 

Finalment és el moment de la sortida, un moment també molt important per establir llaços entre la mestra i la família, i comentar tot el que s'ha fet durant la jornada.

2. Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?

Ho decideix el cicle de 0-3 anys. Es fan reunions abans de començar les classes (Finals d’Agost, principis de Setembre) i es fa la programació. La metodologia que s’ha d’emprar es decideix a nivell d’escola.

   3. Quines estructures, pràctiques o comportaments de les mestres ajuden als infants a aprendre?

Per tal que els infants puguin aprendre, i aquest aprenentatge sigui significatiu, la mestra ha de tenir una actitud d’ajuda, d’acompanyar i de guiar als infants, respectant sempre el ritme d’aprenentatge de cadascun d’ells, i si és necessari ha de fer una atenció individualitzada al que ho necessiti.

   4. Com estan organitzades les aules, les runites, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan  sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?

Les aules normalment estan organitzades per edats: nadons, 1 any i 2 anys, encara que depenent de l’escoleta la distrbució de les aules pot canviar.

Les rutines són les mateixes per totes les escoletes, encara que unes escoles donen més importància a unes, i d’altres a altres. Les rutines són: entrades/sortides, berenar, anar al bany/canviar bolquer, assamblea (bon dia), recollida del material, etc.

Els espais solen estar organitzats per racons encara que també depen de l’escola a que ens referim.

Els horaris varien molt depenent de l’escola, ja que cada escola ho ajusta a les seves necessitats sempre que sigui possible.

Les rutines i els espais els organitza la mestra que ha d’estar a aquella aula, i ho fa a la seva manera, així com a ella li agrada i li va bé. De totes maneres, sempre ha de seguir la metodologia que marca l’escoleta en qüestió.

Quan dins la jornada sorgeix un problema o un entrebanc, es soluciona d’una manera o d’una altra depenent de la seva gravetat. És a dir, si és un petit incident ocurregut dins la nostra aula, el soluciona la mateixa mestra, o fins i tot demana ajuda a la +1 del centre o a una altra mestra si és necessari.

Si l’entrebanc és més greu, ja s’ha de comunicar a la directora i intentar solucionar-ho entre tots i de la millor manera possible.

   5. Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?

Normalment, encara que sempre hi ha excepcions els infants d’un any no solen interactuar gaire entre ells, ja que a aquesta edat el joc sol ser més indiviualitzat. A dos anys, però, ja començen a interactuar entre ells, a jugar junts, a parlar i acompartir el joc en petit grup.

Jugant junts, barallant-se, discutint, parlant, i amb el simple fet d’interactuar entre ells, és una manera d’ajudar a l’altre a aprendre, encara que es faci de manera inconscient.

   6. Com interactuen amb el mestre/a?

Cada infant té un bagatge personal, i per tant la manera com es relacioni amb la mestra tindrà molt a veure amb aquest bagatge. No hi ha cap infant que es relacioni de la mateixa manera amb la mestra.

Uns són molt oberts, i des d’un principi  tenen una molt bona relació amb la mestra i no tenen cap problema en demanar-li ajuda amb el que necessiti; d’altres es mostren una mica distants al principi, etc. L'actitud de la mestra es molt important quant a la interacció amb els infants, ja que de la seva actitud dependrà que les relacions amb els infants es vagin enfortint, o del contrari, no es produeixin. 

   7. Com s’interectua amb les famílies?

Cada escoleta té una manera diferent d’interactuar amb les famíliles, encara que tote tenen el mateix objectiu: fomentar la participació de les famílies perquè l’escola esdevengui una comunitat, una escola per tothom. Normalment les famíliles entren a l’escola per fer tallers, contar contes, etc.

La participació de les famílies és fonamental i diu molt de cada escoleta, ja que no totes fan participar a les famílies de la mateixa manera. El fet que participin és molt enriquidor tant per ells, com per l’escola, i per suposat també pels fillets.

8. L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?

En principi totes les escoletes han de tenir redactat un pla d’acollida pels infants. El Pla d’acollida són un conjunt d’actuacions a tenir en compte per tal de facilitat l’adaptació dels infants nouvinguts. Es tracta que l’infant nou s’integri a l’escola, a la nova mestra i als nous companys; el pla d’acollida també té com a objectiu tenir a la família nouvinguda ben informada de tot el que es fa a l’escola, com es fa, per tal que també s’integrin a l’escoleta.

També existeix un pla d’acollida pels mestres, que moltes vegades està inclòs al mateix document que el pla d’acollida per l’alumnat. L’objectiu d’aquest pla d’acollida  és donar informació als mestres que s’incorporen per primera vegada, a l’escoleta,  dels aspectes d’identitat, organitzatius i  metodològics més significatius per tal  facilitar una ràpida integració.