CONCEPTE D’INFANT

Al llarg de les assignatures realitzades fins ara, heu parlat en diferents ocasions sobre l’infant.

Ara, es tracta de què defineixis què és per a tu un infant i com l’entens.

Cal que posis aquesta definició al teu blog.

Al llarg d’aquests tres anys de carrera, a gairebé totes les assignatures s’ha parlat del concepte d’infant. La meva definició d’infant l’aniré creant amb diferents adjectius.

Per jo l’infant és aquell que experimenta, aquell que juga, aquell que viu el que està fent amb intensitat; l’infant és el protagonista dels seus propis coneixements; que segueix el seu propi ritme, és un infant creatiu, actiu. L’infant quan arriba a l’escola, no ve amb la seva motxileta buida, és a dir, cadascun té un bagatge personal, una vida ja muntada, i per tant que s’ha de tenir en compte i l’hem d’ajudar a omplir-la de nous coneixements, experiències i vivències. L’infant és una persona plena de sentiments i emocions, per petit que sigui.

La imatge d’infant pot canviar depenent de les ideologies i de les creences de cada persona; per tant es pot dir que és una cosa una mica cultural.

Hi ha molts autors que parlen de l’infant, però en especial n’hi ha dos que m’han marcat durant aquests anys de carrera quant a la imatge d’infant. Un és Loris Malaguzzi i l’altre és Francesco Tonucci (Frato).

Per Malaguzzi l’infant és interacció contínua amb el món de les persones i les coses; cerca un sentit relacional al que fa, donant-li significat. El fillet és portador de teories, competències, preguntes i és un actiu protagonista dels sues propis processos de creixement. Per tant, l’infant és:

-          Protagonista i constructor juntament amb el mestre del sentit de la seva pròpia vida.

-          Subjecte polític i social, amb una imatge d’infant fort, ric, potent i competent, no excloent les seves necessitats, sinó ressaltant els seus recursos i drets.

-          Portador de valors i drets, valors com solidaritat, desig, somni, oportunisme.

-          El que cada dia posa davant nosaltres aquesta responsabilitat, la de ser únic, femení o masculí, la seva essència i el seu sentit d’humanitat.

Frato es basa en que l’escola ha de tenir en compte les experiències viscudes dels alumnes en la seva vida quotidiana i utilitzar-les a l’aula. Una altra base és la utilització d’aquestes experiències per elaborar investigacions i donar una resposta que serà apresa mitjançant la pràctica. Tonucci descriu molt bé els infants a través d’uns dibuixos.

Frato dóna molta importància a ESCOLTAR als infants, fer-los partíceps de les decisions que s’hagin de prendre, demanar-los la seva opinió i tenir-la en compte a l’hora de prendre una decisió.